MINDFULNESS

Mindfulness

La Atención Plena o Mindfulness consiste en darse cuenta de lo que estoy pensando, estoy sintiendo o estoy haciendo en cada momento de forma desapegada y no reactiva. Dicho proceso metacognitivo a pesar de su complejidad puede ser entrenado mediante el cultivo de la “Atención Plena”. Además, la Atención plena ha demostrado ser de gran utilidad para el tratamiento de estados negativos tales como la ansiedad y la depresión. Ha demostrado también ser útil para el afrontamiento de enfermedades como el dolor crónico, desórdenes alimenticios o trastornos mentales graves cómo son el trastorno obsesivo compulsivo y personalidad límite (border line). Desde su fundación, BARAKA se ha dedicado a la investigación de las potencialidades y los beneficios de la Atención Plena, especialmente en cuatro áreas: el bienestar psicológico, la salud mental, el ámbito laboral y el educativo.

Atención Plena (Mindfulness)

El Mindfulness puede entenderse como atención y conciencia plena, como presencia atenta y reflexiva a lo que sucede en el momento actual. Pretende que la persona se centre en el momento presente de un modo activo, procurando no interferir ni valorar lo que se siente o se percibe en cada momento. Como procedimiento terapéutico busca, ante todo, que los aspectos emocionales y cualesquiera otros procesos de carácter no verbal, sean aceptados y vividos en su propia condición, sin ser evitados o intentar controlarlos. El control sobre sucesos incontrolables, sujetos a procesamiento automático, requiere de la mera experimentación y exposición natural con la menor interferencia posible. Aunque el Mindfulness ha adquirido una cierta notoriedad, sobre todo en USA, de mano de los valores orientales, refiere a algunos aspectos ya conocidos en psicología: la exposición y la autorregulación basadas en las técnicas de biofeedback o en el uso de la hipnosis, donde hay un dejar que los fenómenos perceptivos y sensoriales se muestren como ellos son. Su principal utilidad, más allá de las técnicas concretas que ofrezca, tal vez sea el contrastar con una psicología que propugna el control, el bienestar, la eliminación del estrés, la ansiedad, etc., mediante procedimientos que, a falta de esa experimentación natural, pueden contribuir a perpetuarlos. La Atención Plena se puede entrenar o practicar de dos formas diferentes. Por un lado está la práctica Formal, que se asemeja mucho a la imagen que tradicionalmente en occidente se entiende por meditación. Se trata de permanecer en una postura (normalmente sentada) y centrarse en la experiencia presente. De éste modo se puede observar y tomar conciencia a la vez, del surgir y cesar tanto de sensaciones físicas cómo de pensamientos y emociones. Practicando de ésta manera, simplemente observando lo que ocurre sin entrar a valorar si lo que piensa o se siente es bueno o malo, desde esa actitud no enjuiciadora hacia lo que ocurre en el presente, se va adquiriendo ecuanimidad y se aprende a soltar y no aferrarse a ideas o sentimientos. La práctica Informal consiste en prestar atención deliberadamente a ciertas actividades cotidianas como puede ser comer, caminar, relacionarnos con los demás o cualquier actividad que realicemos en el trabajo o en casa. Comer es un buen momento para practicar informalmente Mindfulness ya que muchas veces mientras comemos estamos viendo la televisión, leyendo o preparando planes para el futuro y no degustamos la comida. Comer de un modo atento sería hacerlo con la misma actitud que tendría un explorador o científico ante aquello que tiene delante que acaba de descubrir. Sin juicios o expectativas sobre lo que se va a sentir. Comiendo de ésta manera se disfruta más de la comida, se está más en contacto con el propio cuerpo y se descubre qué alimentos sientan mejor a nuestro organismo.

thangka jp

Mindfulness

Atentzio Osoa edo Mindfulness delakoa, momentu bakoitzean pentsatzen, sentitzen eta egiten ari garen gauza bakoitzaz jabetzea da, baina modu aldendu eta ez-erreaktibo batean. Honako prozesu meta-kognitibo hau, naiz eta konplexua izan, Atentzio Osoaren praktikaren bidez lor daiteke.

 Gainera, Atentzio Osoa, antsietatea eta depresioa bezalako estatuen tratamendurako tresna egokia dela frogatua dago. Beste mota bateko gaixotasunen tratamendurako ere egokia dela baieztatua dago; oinaze kronikoak, elikadura arazoak, buruko nahasmen larriak, nahasmen obsesibo-konpulsiboa, mugako pertsonalitatea (border line), etab.

Bere jaiotzetik, BARAKA-k Atentzio Osoaren gaitasuna eta onuraren ikerkuntza izan ditu helburu, batez ere honako lau arlo nagusietan: Ongizate psikologikoa, osasun mentala, lan arloa eta hezkuntza arloa.

Atentzio Osoa (Mindfulness)thangka2

Mindfulness-a atentzio eta kontzientzia osoa dela esan daiteke, momentu bakoitzean presentzia adi eta gogoetatsua hain zuzen. Bere helburua, pertsona bakoitza orainaldian kontzentratzea da, modu aktibo batean, gertatzen ari dena eragotzi edo epaitu gabe.

Prozedura terapeutikoaren ikuspuntutik, Atentzio Osoak, alde emozionalak eta ez-hitzezko beste prozesu guztiak diren bezala onartzea da, saihesten edo menderatzen saiatu gabe. Prozedura automatikoei lotutako gertaera menderaezinen kontrola lortzeko, esperientzia eta interferentzia-eza behar dira.

  Azken aldian, Mindfulness-ak ospe handia lortu du, batez ere Amerikako Estatu Batuetan, ekialdeko balioei lotuta. Hala ere, bertan, psikologian aspaldidanik ezagunak diren zenbait gai aztertzen dira: Biofeedback-eko tekniken erabilpenean edo hipnosian oinarritutako esposizioa eta norberaren erregulatzea. Bertan hautemateko eta zentzumen fenomenoak diren bezala agertzen dira.

Hauen erabilgarritasuna, eskaintzen dituzten teknika sortaz haratago doa, beste psikologia guztiz ezberdin bati aurre egiten baitio: Kontrola erabiltzea eta estresaren eta antsietatearen ezabapena, esperientziarik gabeko prozedurak erabilita lortzea helburu duen psikologiari hain zuzen ere. Izan ere, prozedura hauek sendatu nahi diren gaitz hauek betikotzen lagundu dezakete.

Atentzio Osoa bi modu desberdinetan praktikatu daiteke. Alde batetik praktika formala dago, mendebalde-tarrok meditazio bezala ezagutzen dugun hori hain zuzen. Nonbait geldirik egotean (normalean eserita) eta orainaldiko esperientzien jabe izatean datza. Modu honetan, gorputz-sentsazioen, pentsamenduen eta emozioen joan-etorriaren begiratzea eta kontzientzia-hartzea lor daiteke.

cbt02Honela praktikatzen jardutean, norberaren sentimendu eta pentsamenduak pasatzen uztea lortzen da, bertan gelditu gabe, gehiegizko garrantzirik eman gabe, epaitze-asmorik gabe, momenturo gertatzen ari den guztiaren jabe izanda.

Praktika informalak, eguneroko ekintza jakin batzuetan atentzioa jartzean datza, bazkaltzean, ibiltzean, besteekin harremanetan edo etxean edo lanean egiten dugun edozein ekintzan.

Jatordua Mindfulness-aren praktika informalerako momentu egokia da. Askotan, jateko momentuan, telebista ikusten edo beste edozertan pentsatzen ari gara, janaria dastatu gabe. Modu adi batean jatea zera litzateke: Zientzialari batek edo esploratzaile batek aurkikuntza berri baten aurrean edukiko lukeen jarrera edukitzea. Zer sentitu behar den epaitu edo aurre-ikusi gabe. Modu honetan janariaz askoz gehiago gozatuko dugu, et janari horrek gure gorputzari hobe egingo dio, gure organismoarekin duen kontaktua hobetzen baita…

TANKA

Mindfulness

L’Atenció Plena o Mindfulness consisteix a adonar-se del que estic pensant, estic sentint o estic fent a cada moment de forma desenganxada i no reactiva. Aquest procés metacognitivo malgrat la seua complexitat pot ser entrenat mitjançant el cultiu de la “Atenció Plena”.

 A més, l’Atenció plena ha demostrat ser de gran utilitat per al tractament d’estats negatius tals com l’ansietat i la depressió. Ha demostrat també ser útil per a l’afrontamiento de malalties com el dolor crònic, desordres alimentosos o trastorns mentals greus com són el trastorn obsessiu compulsiu i personalitat límit (border line).

Des de la seua fundació, BARAKA s’ha dedicat a la recerca de les potencialitats i els beneficis de l’Atenció Plena, especialment en quatre àrees: el benestar psicològic, la salut mental, l’àmbit laboral i l’educatiu.

Atenció Plena (Mindfulness)

El Mindfulness pot entendre’s com a atenció i consciència plena, com a presència atenta i reflexiva al que succeeix en el moment actual. Pretén que la persona se centre en el moment present d’una manera activa, procurant no interferir ni valorar el que se sent o es percep a cada moment.

Com a procediment terapèutic cerca, abans de res, que els aspectes emocionals i qualssevol altres processos de caràcter no verbal, siguen acceptats i viscuts en la seua pròpia condició, sense ser evitats o intentar controlar-los. El control sobre successos incontrolables, subjectes a processament automàtic, requereix de la mera experimentació i exposició natural amb la menor interferència possible.

 Encara que el Mindfulness ha adquirit una certa notorietat, sobretot en USA, de mà dels valors orientals, refereix a alguns aspectes ja coneguts en psicologia: l’exposició i l’autorregulació basades en les tècniques de biofeedback o en l’ús de la hipnosis, on hi ha un deixar que els fenòmens perceptius i sensorials es mostren com ells són.

La seua principal utilitat, més enllà de les tècniques concretes que oferisca, tal vegada siga el contrastar amb una psicologia que propugna el control, el benestar, l’eliminació de l’estrès, l’ansietat, etc., mitjançant procediments que, mancant aqueixa experimentació natural, poden contribuir a perpetuar-los.

L’Atenció Plena es pot entrenar o practicar de dues formes diferents. D’una banda està la pràctica Formal, que s’assembla molt a la imatge que tradicionalment en occident s’entén per meditació. Es tracta de romandre en una postura (normalment asseguda) i centrar-se en l’experiència present. D’aquest manera es pot observar i prendre consciència alhora, del sorgir i cessar tant de sensacions físiques com de pensaments i emocions.

cbt02Practicant d’aquesta manera, simplement observant el que ocorre sense entrar a valorar si el que pensa o se sent és bo o dolent, des d’aqueixa actitud no enjuiciadora cap al que ocorre en el present, es va adquirint equanimitat i s’aprèn a soltar i no aferrar-se a idees o sentiments.

La pràctica Informal consisteix a parar esment deliberadament a certes activitats quotidianes com pot ser menjar, caminar, relacionar-nos amb els altres o qualsevol activitat que realitzem en el treball o a casa.

Menjar és un bon moment per a practicar informalment Mindfulness ja que moltes vegades mentre mengem estem veient la televisió, llegint o preparant plans per al futur i no degustem el menjar.

Menjar d’una manera atenta seria fer-ho amb la mateixa actitud que tindria un explorador o científic davant allò que té davant que acaba de descobrir. Sense judicis o expectatives sobre el que es va a sentir. Menjant d’aquesta manera es gaudeix més del menjar, s’està més en contacte amb el propi cos i es descobreix què aliments senten millor al nostre organisme.

TANKA