MINDFULNESS

Mindfulness

L’Atenció Plena o Mindfulness consisteix a adonar-se del que estic pensant, estic sentint o estic fent a cada moment de forma desenganxada i no reactiva. Aquest procés metacognitivo malgrat la seua complexitat pot ser entrenat mitjançant el cultiu de la “Atenció Plena”.

 A més, l’Atenció plena ha demostrat ser de gran utilitat per al tractament d’estats negatius tals com l’ansietat i la depressió. Ha demostrat també ser útil per a l’afrontamiento de malalties com el dolor crònic, desordres alimentosos o trastorns mentals greus com són el trastorn obsessiu compulsiu i personalitat límit (border line).

Des de la seua fundació, BARAKA s’ha dedicat a la recerca de les potencialitats i els beneficis de l’Atenció Plena, especialment en quatre àrees: el benestar psicològic, la salut mental, l’àmbit laboral i l’educatiu.

Atenció Plena (Mindfulness)thangka2

El Mindfulness pot entendre’s com a atenció i consciència plena, com a presència atenta i reflexiva al que succeeix en el moment actual. Pretén que la persona se centre en el moment present d’una manera activa, procurant no interferir ni valorar el que se sent o es percep a cada moment.

Com a procediment terapèutic cerca, abans de res, que els aspectes emocionals i qualssevol altres processos de caràcter no verbal, siguen acceptats i viscuts en la seua pròpia condició, sense ser evitats o intentar controlar-los. El control sobre successos incontrolables, subjectes a processament automàtic, requereix de la mera experimentació i exposició natural amb la menor interferència possible.

 Encara que el Mindfulness ha adquirit una certa notorietat, sobretot en USA, de mà dels valors orientals, refereix a alguns aspectes ja coneguts en psicologia: l’exposició i l’autorregulació basades en les tècniques de biofeedback o en l’ús de la hipnosis, on hi ha un deixar que els fenòmens perceptius i sensorials es mostren com ells són.

La seua principal utilitat, més enllà de les tècniques concretes que oferisca, tal vegada siga el contrastar amb una psicologia que propugna el control, el benestar, l’eliminació de l’estrès, l’ansietat, etc., mitjançant procediments que, mancant aqueixa experimentació natural, poden contribuir a perpetuar-los.

L’Atenció Plena es pot entrenar o practicar de dues formes diferents. D’una banda està la pràctica Formal, que s’assembla molt a la imatge que tradicionalment en occident s’entén per meditació. Es tracta de romandre en una postura (normalment asseguda) i centrar-se en l’experiència present. D’aquest manera es pot observar i prendre consciència alhora, del sorgir i cessar tant de sensacions físiques com de pensaments i emocions.

cbt02Practicant d’aquesta manera, simplement observant el que ocorre sense entrar a valorar si el que pensa o se sent és bo o dolent, des d’aqueixa actitud no enjuiciadora cap al que ocorre en el present, es va adquirint equanimitat i s’aprèn a soltar i no aferrar-se a idees o sentiments.

La pràctica Informal consisteix a parar esment deliberadament a certes activitats quotidianes com pot ser menjar, caminar, relacionar-nos amb els altres o qualsevol activitat que realitzem en el treball o a casa.

Menjar és un bon moment per a practicar informalment Mindfulness ja que moltes vegades mentre mengem estem veient la televisió, llegint o preparant plans per al futur i no degustem el menjar.

Menjar d’una manera atenta seria fer-ho amb la mateixa actitud que tindria un explorador o científic davant allò que té davant que acaba de descobrir. Sense judicis o expectatives sobre el que es va a sentir. Menjant d’aquesta manera es gaudeix més del menjar, s’està més en contacte amb el propi cos i es descobreix què aliments senten millor al nostre organisme.

TANKA